Bloc Gran del Sobiranisme

Comment

Comment by Gica Popescu on August 8, 2009 at 6:36pm

La censura "democràtica".

La denominada "democràcia" a l'Estat espanyol no és pas una democràcia de veritat. Té moltes deficiències, però la podríem considerar la menys dolenta de les situacions per a nosaltres, almenys si la comparem amb la dictadura del militar Franco.
En aquella època, que molts de nosaltres hem viscut, la censura era l'arma que tenia el "règim" per tancar la boca a qui no pensava com ells volien. Recordo, als inicis de l'època reformista, campanyes a favor de la llibertat d'expressió. Avui dia, això de la censura sembla una qüestó del passat, però...
Sempre hi ha algun "però". Qui es podria imaginar que en un fòrum independentista s'apliqui CENSURA a qui no els agrada? El fòrum del Grup de Suport a en Joan Carretero i Reagrupament, del Facebook, utilitza aquesta pràctica dictatorial. Una agrupació (que també té al darrere un partit polític registrat) "democràtica" censura els meus missatges a aquest fòrum, m'hi impedeix l'entrada (tot i que és un grup lliure i tothom s'hi pot afegir) i ara mateix no puc ni tan sols veure la pàgina del grup.
Per ser exactes i precisos, qui aplica la CENSURA és el censor-administrador, en Manel Bargalló, que té al seu darrere uns quants membres de Reagrupament. Aclareixo això perquè no crec que en Joan Carretero se n'hagi assabentat d'aquestes maneres de fer. El tinc per una persona honesta. No vull pas desprestigiar Reagrupament, vull que es faci justícia i que qualsevol pugui entrar al Grup perquè es tracta d'un grup obert.
Ah! Me'n descuidava. El motiu de la CENSURA és haver exigit una cosa òbvia per a molts: que en Carretero i l'Espot vagin junts a les eleccions del 2010. Qui en vlgui saber més pot repassar les intervencions a aquest grup i veurà que no he difamat ni insultat ningú,
Haurem de considerar que la censura a Rcat és "democràtica? O bé que Rcat no és "democràtic" i per això aplica la censura allò que no vol sentir?

Quin mal hem fet els catalans per tenir aquesta llei de polítics?

Comment by Jordi Roig i Reixach on May 27, 2009 at 10:53am

De elefants i catalans

Sabeu com es domestiquen els elefants asiàtics? Doncs, de petits, se’ls lliga per una pota a un arbre amb una cadena prima, que no poden trencar. Aquesta operació es repeteix dia darrera dia, fins que relacionen la cadena amb la incapacitat de deslliurar-se’n. Quan creixen i la seva força monumental els permetria trencar la cadena o emportar-se l’arbre, no se’n saben capaços. El costum de la impotència se’ls ha arrelat de tal manera, que ja no creuen en si mateixos ni en les seva pujança.

A les hores els domadors se’n aprofiten, els fan treballar durament, els utilitzen en els circs per distreure’s, els munten per que els transportin, els engalanen perquè facin força patxoca i treure’n bones propines dels turistes. Els domadors els cambian els costums, els omplen el cos de parafernàlies; ja ni semblen elefants.

Els elefants van fent, treballen, mengen, dormen, es banyen tot jugant una mica amb l’aigua... no saben que son explotats, que varen ser lliures i potents i que foren conquerits amb força i males arts, ells van fent. Alguns, a vegades, es revolten una mica, s’escapen, barrinen, sembla que recordin el seu passat orgullós i lliure. Però sempre tornen a l’aixopluc i a deixar-se encalçar amb la cadeneta, ja que els instints gregaris i la por a la llibertat, els fan seguir als elefants “d’ordre i com cal” (que, de fet, son els mes domesticats, reben doble ranxo, treballen menys i “es fan” amb els que manen) i, a les hores, aquets elefants col•laboracionistes els tornen a conduir enganyats, al jou.

Els elefants asiàtics han oblidat que es la llibertat. No saben que al continent Africà n’hi ha milers que no han pogut ser domesticats mai. Pot ser si ho sabessin n’ha aprendrien i trencarien definitivament les cadenetes ridícules, cercant nous horitzons per a ells i els seus fills.

Aquesta història, en llegir-la, me ha fet pensar en el que ens passa als catalans. Molts tampoc son conscients de la feblesa de la cadeneta que duen al turmell. Altres volen fer-nos creure que la portem pel nostra bé. Però nosaltres, a diferencia dels elefants, cada cop som més els que ja l’hem clissada i que sabem que n’hi ha d’altres que se n’han deslliurat i n’estan ben contents. Per què seguir, doncs, lligats al jou? Quans catalans estem disposats a trencar la cadeneta mentidera?

Elefants...dic, catalans que volem ser lliures! plantem cara als saberuts “d’ordre i com cal” del nostre Parlament. No ens deixem tornar a posar el jou amb vanes paraules i falses promeses. Exigim-los que tramitin la ILP (Iniciativa legislativa popular) presentada el dia 6 de maig passat, en la que anunciem la recollida de signatures per tal de promoure la convocatòria d’un referèndum per a l’autodeterminació.

Jordi Roig Sant Pol de Mar, maig 2009